En la meva cultura, hi ha un gran sentiment d'agrupació de la família, veïns o amics propers. Jo me'n recordo que quan era petita i anàvem de vacances al Marroc, tots els cosins, tiets, tietes, avis, etc. Ens retrovàvem a la mateixa casa on residia la meva àvia, que era el motiu principal pel qual ens ajuntàvem. Aquesta necessitat d'agrupació, encara persisteix visquent a Espanya, on els familiars més propers residim aprop uns dels altres i on de tant en tant organitzem un sopar o un menjar conjunt per retrobar-nos.
La foto és la casa de la meva àvia a Tànger, la qual és una tecnologia artefactual, però té un signficat simbòlic i a la vegada ha sigut el lloc de trobada de la família, la qual és una tecnologia organitzativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada