dimecres, 5 de gener del 2011

Tancament del Blog

Aquesta assignatura, pel que fa a mi personalment, ha estat molt creativa i en general crec que hem pogut conèixer i aprofitar alguns recursos que la majoria de nosaltres desconeixiem anteriorment. Amb la multitud d'exemples que hem vist a classe on es feien intervencions educatives a partir de les TIC i veient lo positives que poden ser, considero necessari integrar-les en la mesura possible a àmbits educatius on encara hi ha una manca clara d'aquestes, facilitant així la intervenció educativa i garantint una igualtat d'oportunitats a persones que no poden accedir-hi. 

Realment considero que hi ha una multitud de recursos que es poden aprofitar, però potser el meu desconeixement previ a aquests recursos, ha estat conseqüència que el treball que he realitzat a classe no fos massa elaborat. No obstant, ara ja els puc tenir en compte per futures accions amb les TIC. 

Pel que fa al conjunt de l'assigunatura, trobo encertada que estigui contemplada al pla d'estudis d'Eduació Social, ja que la societat es transforma i amb ella, les intervencions educatives també i per tant, s'han d'adaptar a les noves desigualtats socials ("la brecha digital") i altres qüestions que es poden treballar de manera transversal amb les TIC. És per això que trobo encertat que a mesura que passen els anys, es vagin introduïnt assignatures com aquesta, que et permeten plantejar-te altres qüestions i veure les possibilitats de l'Educació Social des d'un altre punt de vista. 

He quedat satisfeta del treball realitzat, de les classes i de la dinàmica de treball que s'ha portat a terme.

Un joc perillós (Serious Games)

He escollit el joc: "Un joc perillós". L'ha creat la ONG Mans Unides i consisteix en crear un personatge amb un àlias i tirar un dau. Segons el número de dau, vas passant per diverses ciutats del Món i et fan una pregunta amb tres respostes possibles sobre el país que t'ha tocat. És molt interessant i a la vegada desconcertant en quant t'adones a la desinformació que tenim sobre algunes qüestions que mai es tracten als medis de comunicació o ho fan de manera superficial. Com més respostes encertades tinguis, més guanyes i d'aquesta manera, més aprens sobre les diferents situacions que es donen arreu del Món. 

Trobo que és una bona manera de concienciar a les persones de manera més directa i a través del joc, es garanteix que la gent s'interessi més i arribi a diferents col·lectius socials.

http://www.unjocperillos.org/

divendres, 29 d’octubre del 2010

SÍNTESI (Debat als fòrums)

Per començar, cal dir que tots i totes coincidim en el fet de que les TIC es troben presents a la nostra vida quotidiana de manera molt accentuada. Aquest procès, ha estat realment accelerat durant la última dècada, en la qual ja és més assequible i fàcil accedir a telèfons d'últim model, a ordinadors portàtils amb característiques molt específiques, etc. Aquest avenç, no obstant, pot crear controvèrsia en el fet de que les persones de generacions anteriors o bé de persones amb un nivell baix socioeconòmic, queden al marge d'aquest accés al món digital. És per això, que la majoria de nosaltres creiem oportú el fet de que com a futurs educadors socials, introduïm a les nostres pràctiques les TIC, però amb finalitats educatives, ja que les TIC sense objectius educatius, careix de gaire sentit i d'aquesta manera, es pot fer arribar les tecnologies a aquelles persones que estiguin en risc d'exclusió social, minimitzant les dificultats que puguin tenir i fomentant la criticitat de les persones. A més, és una eina que et permet ampliar coneixements, conèixer altres realitats, formar-te, etc. i que si en fem un bon ús, tots i totes sortim guanyant.

Personalment, crec que el risc d'exclusió social és un concepte molt més ampli que afecta a molts col·lectius a la nostra societat, i amb les TIC es poden crear formes d'intervenció per pal·liar algunes d'aquestes exclusions. No obstant, en la societat d'informació com la nostra, si a més no pots optar a les TIC, això et perjudica, agreujant la teva situació d'exclusió social, ja que actualment es fan servir per gairebé tot. Per tant, en les TIC resideixen formes d'intervenció que poden afavorir a l'individu a superar la situació en la que es troba immers. 

Per últim, com hem constatat amb els múltiples exemples que hem vist al fòrum, les TIC també contribueixen a bones pràctiques i cada vegada més s'estant donant més a conèixer gràcies a l'accés a la informació. Crec que aquests exemples ens han servit per veure que realment s'està fent un treball molt important i que es pot avançar molt en aquest àmbit.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Tecnologia Biotècnica (tecnoanècdota)

Ara mateix, tinc mal de queixal i se m'ha inflamat molt la galta. Degut a això no he pogut anar ni a treballar ni a classe. No obstant, tinc la "sort" de viure en un país en el qual es poden adquirir fàrmacs a un preu relativament baix, i els quals en qüestió de dies em feran efecte i em curaran. 

D'altra banda, caldria pensar si actualment, es satisfan les necessitats sanitàries a la majoria del país i ens sorprendriem o no, que "aquí" ho tenim tot amb excés i en altres països hi manquen de tot tipus de recursos, però un dels més important és l'accés a la sanitat. A l'Àfrica per exemple, cada segon moren persones degut a la enfermetat del SIDA, mentre que aquí si la tens, pots accedir a un tractament que et permetrà continuar amb la teva vida quotidiana.

Un altre artefacte però creat des de la tecnologia biotècnica són les bombes. A les guerres, moltes persones innocents perden la vida o bé perden tot el que poseeixen, degut a que uns artefactes afecten a la seva salud i/o benestar. Caldria repensar quins beneficis ens han portat aquests artefactes, que de vegades són pensants expressament per no matar però per ferir greument impossibilitant a la persona a tornar a tenir després una vida "normal", com són un exemple les bombes de racim.

Tecnologies organitzatives (tecnoanècdota)

En la meva cultura, hi ha un gran sentiment d'agrupació de la família, veïns o amics propers. Jo me'n recordo que quan era petita i anàvem de vacances al Marroc, tots els cosins, tiets, tietes, avis, etc. Ens retrovàvem a la mateixa casa on residia la meva àvia, que era el motiu principal pel qual ens ajuntàvem. Aquesta necessitat d'agrupació, encara persisteix visquent a Espanya, on els familiars més propers residim aprop uns dels altres i on de tant en tant organitzem un sopar o un menjar conjunt per retrobar-nos. 

La foto és la casa de la meva àvia a Tànger, la qual és una tecnologia artefactual, però té un signficat simbòlic i a la vegada ha sigut el lloc de trobada de la família, la qual és una tecnologia organitzativa.

Tecnologia simbòlica (tecnoanècdota)

Jo personalment, sóc musulmana, i per tant, m'identifico amb segons quines tecnologies simbòliques com pot ser per exemple la següent i que representa la religió musulmana. També em sento identificada quan observo per exemple les banderes de Catalunya, Espanya o el Marroc, per ser d'alguna manera pertanyent a aquests països.

Tecnologia artefactual (tecnoanècdota)

Com tots i totes sabem, els artefactes tecnològics ens fan la vida més senzilla. No obstant, hi ha algunes vegades que es contradiuen per no se quines qüestions, però el fet és que són incomprensibles. Quan feia segon de batxillerat, un dia que estava treballant en el Treball de Recerca, es va apagar l'ordinador tot sol i es va tornar a encendre. Quan vaig obrir-lo, el document com no l'havia desat perquè encara estava treballant en els canvis, no es va desar i vaig haver de recomençar a fer-lo. Casos d'aquests n'hi ha un munt, per exemple, la ràdio que deixa de funcionar, li dones un copet i torna a funcionar. És curiós i de vegades incomprensible.